AUTOR Naiara Esteras Yelo
Era una vegada una nina que volia aprendre a nadar i l'entrenador li va dir:
-Si vols aprendre a nadar, tin la roba per aprendre.
Però com era una nina es feia un embolic amb els dies i sempre s'equivocava.
La nina va aprendre i es va apuntar a uns curset els dijous i els dissabtes.
Un dia hi havien un núvols molt grans i es va posar a ploure molt i quan va acabar el curset estaven tots els carrers molt plens d'aigua i ningú podia eixir de la piscina.
Però com sabia nadar molt bé, la nina va poder tornar a sa casa nadant.
dimarts, 27 de setembre del 2011
LA VACA QUE DONAVA DE TOT
AUTOR Virgilio
Era una vegada una vaca que quan tocava el violí donava vi en conter de llet.
La vaca va muntar una festa on hi havia molt de vi i tots els amics es van ficar molt contents de la seua amiga la vaca.
A la festa també van portar una guitarra, i quan tocaven la guitarra la vaca donava fanta.
Quan tocaven el piano la vaca donava coca-cola i quan tocaven el violí, vi.
Després van ballar tots junts i al final quan va tocar tota la orquestra, la vaca se va posar a donar llet.
Era una vegada una vaca que quan tocava el violí donava vi en conter de llet.
La vaca va muntar una festa on hi havia molt de vi i tots els amics es van ficar molt contents de la seua amiga la vaca.
A la festa també van portar una guitarra, i quan tocaven la guitarra la vaca donava fanta.
Quan tocaven el piano la vaca donava coca-cola i quan tocaven el violí, vi.
Després van ballar tots junts i al final quan va tocar tota la orquestra, la vaca se va posar a donar llet.
Etiquetes de comentaris:
animals,
contes,
instruments musicals
dilluns, 26 de setembre del 2011
EL LLAPIS QUE ESTAVA MALET
AUTOR Manuel G.
malet: una maquineta de fer punta li havia
fet massa punta.
Va vindre una moto-ambulància i el va portar
a l'hospital.
El varen curar amb una magrana que li va
donar el metge.
Després, com ja estava be, va tornar a casa
a jugar i divertir-se i s'ho va passar molt bé.
I no va deixar que cap maquineta li tornara
a fer punta més.
dissabte, 24 de setembre del 2011
SERPENTINA
Serpentina era la nostra amiga del curs passat. Era una ser molt llèpola i de cada setmana calia arrencar-li una denteta i per a que no li fera mal, calia que endevinarem l'endevinalla que allí hi havia amagada. Enguany ens ha enviat a la seua amiga Roseta, que també és poeta com ella. Roseta ens porta un poema cada setmana, amagat a la panxeta.
SERPENTINA
és una serp molt fina,
tots els dies es posa brillantina
i sols menja
xocolate de pastilla.
Però de tant de menjar
se li ha posat mal al queixal.
Pobra Serpentina!!!!
Tu la pots ajudar…
si li traus el queixal
i el pots endevinar
li deixarà de fer mal.
Etiquetes de comentaris:
animals,
endevinalles,
poemes
ROSETA LA GRANOTA POETA
Aquest curs Serpentina se n'anat, però ens ha presentat a una amiga seua: Roseta...
Roseta és poeta i cada setmana ens porta un poema en la panxeta.
Roseta és poeta i cada setmana ens porta un poema en la panxeta.
Benvinguda Roseta a la nostra classe!
ROSETA
Roseta, la granota poeta
que també li agrada la poesia!
I Serpentina li ha dit:
“Enguany treballa tu, Roseta,
que vegen que eres una gran poeta
i trau cada setmana un poema de la panxeta!”
Etiquetes de comentaris:
animals,
endevinalles,
poemes
divendres, 23 de setembre del 2011
EL PARDALET I L´ÒS
AUTOR Pau Sales
Era una vegada un pardal que li agrdaven les pomes i les peres.
Un dia va anar al bosc a per pomes i peres i es va trobar un ós.
El pardal se'n va anar volant a un arbre perquè l'ós no li fera mal.
Però l'ós tenia una punxa en la planta del peu i no parava de plorar.
El pardalet li havia preguntat que li pasava i ell li ho va dir.
El pardalet, que era molt bo, li va llevar la punxa i l'ós va parar de patir.
Els dos es van fer molt amics i junts van donar una volteta pel poble, però la gent s'asustava.
El pardalet els deia que no passava res, que l'ós era molt divertit. Desprès van fer jocs per a la gent i ho van passar molt bé.
Era una vegada un pardal que li agrdaven les pomes i les peres.
Un dia va anar al bosc a per pomes i peres i es va trobar un ós.
El pardal se'n va anar volant a un arbre perquè l'ós no li fera mal.
Però l'ós tenia una punxa en la planta del peu i no parava de plorar.
El pardalet li havia preguntat que li pasava i ell li ho va dir.
El pardalet, que era molt bo, li va llevar la punxa i l'ós va parar de patir.
Els dos es van fer molt amics i junts van donar una volteta pel poble, però la gent s'asustava.
El pardalet els deia que no passava res, que l'ós era molt divertit. Desprès van fer jocs per a la gent i ho van passar molt bé.
L'ÓS I ELS SEUS AMICS
AUTOR Óscar
Hi havia una vegada un ós marró que vivia en les muntanyes rocoses d'Espanya.
Un dia va vore una oroneta que estava ferida i l'ós l'havia ajudat i l'oroneta s'havia salvat.
L'oroneta va seguir viatjant fins al Pol Nord i allí va conèixer un ós blanc i li va contar el que li havia passat.
L'ós blanc va voler conèixer l'ós d'Espanya i l'oroneta el va acompanyar.
Allí es van conèixer i van ser els tres molt amics.
Hi havia una vegada un ós marró que vivia en les muntanyes rocoses d'Espanya.
Un dia va vore una oroneta que estava ferida i l'ós l'havia ajudat i l'oroneta s'havia salvat.
L'oroneta va seguir viatjant fins al Pol Nord i allí va conèixer un ós blanc i li va contar el que li havia passat.
L'ós blanc va voler conèixer l'ós d'Espanya i l'oroneta el va acompanyar.
Allí es van conèixer i van ser els tres molt amics.
UN VIATGE ACCIDENTAT
AUTOR Adán Ortega
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Adán, que estava dins d'un avió perquè anava de viatge a Hawai amb la seua famíla.
Dins de l'avió s'havia colat una abella i li havia picat a Adán.
Va començar a unflar-se-li el braç i van preguntar si hi havia un metge en l'avió, però no hi havia cap metge.
Desprès va aparèixer una anguila i també li va picar a Adán.
Com el xiquet es va ficar molt malalt, van tindre que aterrar en un hospital i no van poder arribar a Hawai.
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Adán, que estava dins d'un avió perquè anava de viatge a Hawai amb la seua famíla.
Dins de l'avió s'havia colat una abella i li havia picat a Adán.
Va començar a unflar-se-li el braç i van preguntar si hi havia un metge en l'avió, però no hi havia cap metge.
Desprès va aparèixer una anguila i també li va picar a Adán.
Com el xiquet es va ficar molt malalt, van tindre que aterrar en un hospital i no van poder arribar a Hawai.
Etiquetes de comentaris:
animals,
contes,
mitjans de transport
EL SUBMARÍ
AUTOR Sandra Ortega
Era una vegada un submarí que transportava sal.
Un dia es va trobar un semàfor trencat i se va estampar i se li va caure tota la sal a la mar,
Per això ara tota l'aigua de la mar és salada.
Al enterar-se tota la gent que estava en la platja, van acudir i al veure el submarí varen aplaudir i es van banyar a la platja molt feliços.
I conte contat, ja s'acabat.
Era una vegada un submarí que transportava sal.
Un dia es va trobar un semàfor trencat i se va estampar i se li va caure tota la sal a la mar,
Per això ara tota l'aigua de la mar és salada.
Al enterar-se tota la gent que estava en la platja, van acudir i al veure el submarí varen aplaudir i es van banyar a la platja molt feliços.
I conte contat, ja s'acabat.
Etiquetes de comentaris:
contes,
mitjans de transport
UNA TELE EN L'AVIÓ
AUTOR Adrián Sabaniego
Una vegada un avió estava volant i el pilot se va donar conte de que s'havia quedat sense gasoil i havia aterrat en un aeroport que estava prop.
Va veure una antena de televisió i el pilot va pensar que si posava l'antena en l'avió, podria veure la tele.
La va col·locar i quan se va engegar la tele en l'avió, estaven fent un programa de l'abecedari.
Tots els passatgers es van posar a dir-lo en veu alta i de la risa que es va entrar per poc es pisen damunt.
Una vegada un avió estava volant i el pilot se va donar conte de que s'havia quedat sense gasoil i havia aterrat en un aeroport que estava prop.
Va veure una antena de televisió i el pilot va pensar que si posava l'antena en l'avió, podria veure la tele.
La va col·locar i quan se va engegar la tele en l'avió, estaven fent un programa de l'abecedari.
Tots els passatgers es van posar a dir-lo en veu alta i de la risa que es va entrar per poc es pisen damunt.
Etiquetes de comentaris:
contes,
mitjans de transport
dijous, 22 de setembre del 2011
L'ARANYA QUE ES VA FER AMIGA DE L'ÀGUILA.
AUTOR Alejandro
Era una vegada una aranya que volia caçar una abella.
Desprè l'aranya havia posat una teranyina i l'abella havia picat a l'aranya.
Una àguila s'havia fet amiga de l'aranya.
L'aranya i làguila havien fet un pla per a caçar abelles i les caçaven amb la teranyina.
Un dia l'aranya va pujar dalt de l'àguila i havien anat al niu de les abelles i quan l'àguila havia picat el niu per agafar-lo, es va caure a terra i les abelles varen fugir totes.
I l'àguila i l'aranya s'havien quedat sense cap abella.
Era una vegada una aranya que volia caçar una abella.
Desprè l'aranya havia posat una teranyina i l'abella havia picat a l'aranya.
Una àguila s'havia fet amiga de l'aranya.
L'aranya i làguila havien fet un pla per a caçar abelles i les caçaven amb la teranyina.
Un dia l'aranya va pujar dalt de l'àguila i havien anat al niu de les abelles i quan l'àguila havia picat el niu per agafar-lo, es va caure a terra i les abelles varen fugir totes.
I l'àguila i l'aranya s'havien quedat sense cap abella.
L'ANIMADORA DE L'EQUIP D'ÀGUILES
AUTORA Ana Ródenas Galas
Era una vegada una animadora que viatjava amb autobús per animar al club de les àguiles que sempre guanyaven gràcies a l'animadora.
Van volar per tot el cel i l'animadora va somriure molt al vore a les àguiles volar i somriure i també va escoltar els xiquets i xiquetes aplaudir.
Com el club de les àguiles guanyava moltes vegades tenien que viatjar en un autobús especial.
Era un autobús que volava i quan anaven a les ciutats, tots s'emocionaven al vore l'autobús especial i ales àguiles com se n'anaven volant a jugar el partit.
Era una vegada una animadora que viatjava amb autobús per animar al club de les àguiles que sempre guanyaven gràcies a l'animadora.
Van volar per tot el cel i l'animadora va somriure molt al vore a les àguiles volar i somriure i també va escoltar els xiquets i xiquetes aplaudir.
Com el club de les àguiles guanyava moltes vegades tenien que viatjar en un autobús especial.
Era un autobús que volava i quan anaven a les ciutats, tots s'emocionaven al vore l'autobús especial i ales àguiles com se n'anaven volant a jugar el partit.
Etiquetes de comentaris:
animals,
contes,
mitjans de transport
dimecres, 21 de setembre del 2011
LA MARE I LA MONA
Hi havia una mare que es deia Miriam i volia
una mascota que fora una mona.
Va agafar una mapa i se'n va anr per vore
on hi havia mones.
I se'n va anar a una illa on hi havia moltes
mones.
Li'n va agradar una i se la va quedar, però
la mona no volia anar-se'n i va agafar una
altra que tampoc volia anar amb ella.
Al final s'havia donat conter de que ninguna
mona volia anar-se'n i ella va tornar a sa casa
sense ella.
dimarts, 20 de setembre del 2011
ELS PEIXOS
AUTORA: Paula
Hi havia una vegada un xiquet que estava en el parc patinant i es va trobar un amic i com el seu amic se n'anava al zoo, se'n va anar amb ell.
Van vore peixos i peixos i se'n van emportar dos a casa. Els van cuidar molt bé i els van posar menjar. Se van fer grans i com no cavien en la peixera...els van soltar a la mar i els peixos se'n van anar a la seua casa i van jugar molt, molt i es van trobar amb els seus amics i van jugar a moltes coses i es van adormir perquè estaven molt cansats.
Quan es van despertar van jugar molt, molt i es van divertir molt, molt.
Hi havia una vegada un xiquet que estava en el parc patinant i es va trobar un amic i com el seu amic se n'anava al zoo, se'n va anar amb ell.
Van vore peixos i peixos i se'n van emportar dos a casa. Els van cuidar molt bé i els van posar menjar. Se van fer grans i com no cavien en la peixera...els van soltar a la mar i els peixos se'n van anar a la seua casa i van jugar molt, molt i es van trobar amb els seus amics i van jugar a moltes coses i es van adormir perquè estaven molt cansats.
Quan es van despertar van jugar molt, molt i es van divertir molt, molt.
dilluns, 19 de setembre del 2011
LA FAMÍLIA ABORRIDA
Hi havia una vegada un diccionari que es va perdre i
es va trobar una diana i se van fer amics. I es van trobar
un dau enfadat.
Va vindre un xiquet malvat i es va emportar el dau, el
diccionari i la diana a una illa.
En la illa ell vivia a soles i tota la seua família i sempre
estaven aborrits: com vivien a soles s'aborrien.
El diccionari, el dau i la diana els van explicar que amb ells
podien fer moltes coses: amb el diccionari podien llegir moltes
jugar al parxís.
Així va ser que la família de la illa no es va aborrir més.
L'ELEFANT QUE MENJAVA ENCISAM
AUTOR: Erika
Hi havia una dona embarassada que vivia en una caseta xicoteta dalt d'una muntanya.
Ella volia anar al poble dels elefants. Va fer un viatge molt gran i en arribar s'havia muntat en un d'ells.
L'elefant estava molt prim i com la dona estava molt grossa no podia pujar-la.
Va anar al metge i el metge li va dir que menjara 204 encisams.
L'elefant es va posar fort i va poder pujar a la dona embarassada.
Hi havia una dona embarassada que vivia en una caseta xicoteta dalt d'una muntanya.
Ella volia anar al poble dels elefants. Va fer un viatge molt gran i en arribar s'havia muntat en un d'ells.
L'elefant estava molt prim i com la dona estava molt grossa no podia pujar-la.
Va anar al metge i el metge li va dir que menjara 204 encisams.
L'elefant es va posar fort i va poder pujar a la dona embarassada.
LA MARE DEL MOLÍ
AUTOR Marta Fas Guerrero
Hi havia una mare que vivia en un molí, i un dia s'havia trencat la mà amb una aspa del molí.
Va anar a l'hospital però el metge no estava i va anar a un altre hospital. Estava el metge però hi havia molta gent. Va tornar al moli i s'havia donat conte que l'altre hospital estava obert. Aleshores un metge que era molt bo la va curar.
La dona va tornar al molí.
Allí es va donar conter de que podia fer la feina més de presa.
Com feia més farina cada vegada, es va fer mol rica.
Hi havia una mare que vivia en un molí, i un dia s'havia trencat la mà amb una aspa del molí.
Va anar a l'hospital però el metge no estava i va anar a un altre hospital. Estava el metge però hi havia molta gent. Va tornar al moli i s'havia donat conte que l'altre hospital estava obert. Aleshores un metge que era molt bo la va curar.
La dona va tornar al molí.
Allí es va donar conter de que podia fer la feina més de presa.
Com feia més farina cada vegada, es va fer mol rica.
L'ELEFANT QUE VOLIA ANAR A VORE ESTRELES
AUTOR Eric Borba Cubells
Era una vegada un elefant que es deia Eco. Eco volia anar a vore les estreles i va comprar un cohet espacial. Li va posar combustible i se'n va anar a l'espai a buscar estreles.
Va anar a Saturn i va trobar un extraterrestre. Eco li va preguntar com es deia l'extraterrestre. Es deia Esper.
-Esper, saps on estan les estreles?
-Si, estan al costat de la lluna.
-I com es va a la lluna?
-Passant per Plutó i la Via Làctea.
-Gràcies, Esper, adèu!
I Eco va passar per Plutó i es va trobar un forat negre, va escapar d'ell i desprès va passar per la Via Làctea. Per fí va anar a la lluna i va trobar les estreles que buscava.
I conte contat, conte acabat.
Era una vegada un elefant que es deia Eco. Eco volia anar a vore les estreles i va comprar un cohet espacial. Li va posar combustible i se'n va anar a l'espai a buscar estreles.
Va anar a Saturn i va trobar un extraterrestre. Eco li va preguntar com es deia l'extraterrestre. Es deia Esper.
-Esper, saps on estan les estreles?
-Si, estan al costat de la lluna.
-I com es va a la lluna?
-Passant per Plutó i la Via Làctea.
-Gràcies, Esper, adèu!
I Eco va passar per Plutó i es va trobar un forat negre, va escapar d'ell i desprès va passar per la Via Làctea. Per fí va anar a la lluna i va trobar les estreles que buscava.
I conte contat, conte acabat.
Etiquetes de comentaris:
contes,
espai,
mitjans de transport,
planetes
EL MUFLÓ QUE VA MENJAR MOLTA HERBA
AUTOR Marius Marzal
Era una vegada un mufló que es va encontrar a Mecmec i varen anar a la muntanya i varen menjar herba i varen anar a la neu i entre els dos varen fer un ninot.
Però Mecmec li va dir al mufló:
-Tinc que anar al meu país.
I el mufló li va dir a Mecmec:
-Jo vuic anar amb tu.
I varen anar al país de Mecmec i li va ensenyar els seus amics i el mufló li va dir a Mecmec:
-Els teus amics són horrrorosos. Me'n vaig al meu país perquè estic més tranquil.
I se'n havia anat al seu país i es passava el dia menjant herba.
Era una vegada un mufló que es va encontrar a Mecmec i varen anar a la muntanya i varen menjar herba i varen anar a la neu i entre els dos varen fer un ninot.
Però Mecmec li va dir al mufló:
-Tinc que anar al meu país.
I el mufló li va dir a Mecmec:
-Jo vuic anar amb tu.
I varen anar al país de Mecmec i li va ensenyar els seus amics i el mufló li va dir a Mecmec:
-Els teus amics són horrrorosos. Me'n vaig al meu país perquè estic més tranquil.
I se'n havia anat al seu país i es passava el dia menjant herba.
Etiquetes de comentaris:
animals,
contes,
essers fantàstics
L'ÀGUILA I ELS SEUS AMICS
AUTOR Ainhoa
Hi havia una vegada una àguila que vivía en una caseta de la muntanya i havia anat amb els seus amics l'anguila i l'ànec a jugar a ping-pong.
Però de sobte van cridar a la porta i era un lladre.
Tots corrien i cridaven i el lladre se va asustar i se'n va anar corrent.
L'àguila i els seus amics es van pegar un gran susto!, però com que no havia passat res, varen tornar a jugar al ping- pong molt divertits.
Hi havia una vegada una àguila que vivía en una caseta de la muntanya i havia anat amb els seus amics l'anguila i l'ànec a jugar a ping-pong.
Però de sobte van cridar a la porta i era un lladre.
Tots corrien i cridaven i el lladre se va asustar i se'n va anar corrent.
L'àguila i els seus amics es van pegar un gran susto!, però com que no havia passat res, varen tornar a jugar al ping- pong molt divertits.
EL MUFLÓ
AUTOR Mario López
Hi havia una vegada un mufló que no tenia res per a menjar i unes àguiles van fer amb masa macarrons.
I com li van agradar tant, van fer una fàbrica per a preparar molts macarrons.
Però un xiquet malvat va destrosar la fàbrica.
Aleshores van vindre falcons que van fabricar macarrons amb fletxes i amb això van asustar al xiquet.
I va vindre una fada màgica i el mufló va demanar un desig: va demanar menjar i viure tots feliços.
Hi havia una vegada un mufló que no tenia res per a menjar i unes àguiles van fer amb masa macarrons.
I com li van agradar tant, van fer una fàbrica per a preparar molts macarrons.
Però un xiquet malvat va destrosar la fàbrica.
Aleshores van vindre falcons que van fabricar macarrons amb fletxes i amb això van asustar al xiquet.
I va vindre una fada màgica i el mufló va demanar un desig: va demanar menjar i viure tots feliços.
EL KARATEKA I EL KIWI
AUTOR Kevin Rico Serrano
Hi havia una vegada un karateka que feia també kung-fú.
Per a estar molt fort, menjava molts kiwis. Però un dia es va quedar sense i va perdre totes les forces així que va anar a la tenda a comprar-ne, però no en quedaven en cap lloc.
El karateka va anar al país dels kiwis, se va arrimar a la palmera dels kiwis, va fer una clau de karate i varen caure tots els kiwis.
Se'ls va menjar tots i va tornar a estar fort i va tornar a fer kung-fú.
Hi havia una vegada un karateka que feia també kung-fú.
Per a estar molt fort, menjava molts kiwis. Però un dia es va quedar sense i va perdre totes les forces així que va anar a la tenda a comprar-ne, però no en quedaven en cap lloc.
El karateka va anar al país dels kiwis, se va arrimar a la palmera dels kiwis, va fer una clau de karate i varen caure tots els kiwis.
Se'ls va menjar tots i va tornar a estar fort i va tornar a fer kung-fú.
LA CREU MÀGICA
AUTORA Claudia Darós
Hi havia una vegada una casa molt, molt vella. Uns xiquets que jugaven per allí prop, varen decidir entrar i es varen trobar una creu, que dibuixada tenía una cara.
Desprès van entrar a una esglesia on hi havia una alta creu i van fer màgia i la cara es va convertir en un cos sancer.
Després varen anar a una altra casa i allí varen trobar una altra creu.
També van fer màgia i es va fer un altre cos i es van enamorar.
I conte contat, ja s'ha acabat.
Hi havia una vegada una casa molt, molt vella. Uns xiquets que jugaven per allí prop, varen decidir entrar i es varen trobar una creu, que dibuixada tenía una cara.
Desprès van entrar a una esglesia on hi havia una alta creu i van fer màgia i la cara es va convertir en un cos sancer.
Després varen anar a una altra casa i allí varen trobar una altra creu.
També van fer màgia i es va fer un altre cos i es van enamorar.
I conte contat, ja s'ha acabat.
LA BARCA
AUTOR BRAIS COBOS
Hi havia una vegada una barca que estava navegant i no encontrava el far perquè no tenia llum.
Navegant, navegant, havia vist una bandera. Allí hi havia moltes bombetes. Se les van empotar al far.
El far va tornar a funcionar i tots el vaixells veien el far i no podrien tornar a perdre'es mai.
Hi havia una vegada una barca que estava navegant i no encontrava el far perquè no tenia llum.
Navegant, navegant, havia vist una bandera. Allí hi havia moltes bombetes. Se les van empotar al far.
El far va tornar a funcionar i tots el vaixells veien el far i no podrien tornar a perdre'es mai.
Etiquetes de comentaris:
contes,
mitjans de transport
diumenge, 18 de setembre del 2011
CONTES AMB LES LLETRES
Comence a contar-vos els contes que els xiquets i xiquetes de la nostra classe han escrit a partir d'una activitat plàstica: es tractava de decorar la lletra inicial de cacascú i desprès de buscar tres paraules que començaren per la mateixa lletra habien de fer tres dibuixos i enganxar-los al costat. En una altra sessió se'ls demanava que escrigueren una història on aparegueren aquestes tres paraules. L'activitat plàstica estava copiada de Dolors Todolí i la possibilitat de construir la història havia estat una proposta meua, que una vegada aplicada ha resultat molt motivadora i interessant. A més a més calia que la història la confeccionaren entre els quatre o cinc membres de cada equip.
La primera història que us presente és la de Mark. A vore si us agrada.
EL MAG VIATGER
Era una vegada un mag que vivia en el circ de Castelló. El mag tenía una mona que li ajudava a fer els seus trucs de màgia. Aquest mag no havia eixit mai de Castelló però un dia pasejant pel parc es va trobar una maleta i quan la va obrir dins hi havien trucs de màgia nous i eren molt divertits.
Va pensar viatjar pel món i coneìxer més trucs.
Com en tots els circs els agradaven els seus trucs, es va fer molt famós a tot el món.
La primera història que us presente és la de Mark. A vore si us agrada.
EL MAG VIATGER
Era una vegada un mag que vivia en el circ de Castelló. El mag tenía una mona que li ajudava a fer els seus trucs de màgia. Aquest mag no havia eixit mai de Castelló però un dia pasejant pel parc es va trobar una maleta i quan la va obrir dins hi havien trucs de màgia nous i eren molt divertits.
Va pensar viatjar pel món i coneìxer més trucs.
Com en tots els circs els agradaven els seus trucs, es va fer molt famós a tot el món.
divendres, 16 de setembre del 2011
CENTENARI DE L'HIMNE A LA VALL
Com varem parlar l'altre dia a classe, el dia 12 d'aquest mes l'himne a la Vall creat per Mossen Francesc Peñaroja i Leonard Mingarro, complia cent anys. El diumenge 11 de setembre es va fer un gran concert a la plaça de l'ajuntament per celebrar aquest centenari , que va ser estrenat el dia 12 de setembre de 1911 en aquesta mateixa plaça. Desprès d'un concet on participaren les tres bandes del poble : La Schola , el CIAC i La Unió Musical, interpretant diverses obres, una selecció de músics de les tres bandes i cinc agrupacions corals: la Schola, el cor de l'Àngel, el de l'Assumpció, el de Lourdes i la coral Serra Espadà, amb les veus de tres tenors: Julio Pifarré, Vicent Talamantes i Florentino Moya, dirigits pel mestre Manuel Salvador, interpretaren l'himne. La plaça estava plena de gom a gom i pense que tots els que allí ens trobavem eren concients del la importància d'aquell esdeveniment. Esdeveniment que va servir per unir moltes veus que s'aixecaren dels cors falaguers i es confonien en total armonia...no sé fins on arribaren...
dimecres, 14 de setembre del 2011
REPRENEM EL CAMÍ
Ja hem començat el nou curs....passen tan ràpid. Tots teniem moltes ganes... per vore'ns, per contar-nos què hem fet, per tornar a jugar tots plegats, per fer moltes més coses.
En classe algunes coses continuen com el curs passat, però d'altres moltes han canviat: els equips, els racons, les rutines, fins i tot ens ha deixat Serpentina! però ha arribat a classe Roseta, la granota poeta.
I som els més grans de les fileres: com hem creixcut aquest estiu!
Hem començat d'una manera molt creativa: ens hem llançat a escriure contes! i no us podeu imatginar quins contes més bonics!...ja us els anirem contant.
Tenim moltes ganes i molta il·lusió...ja sabem que tots plegats (xiquets, mestres i famílies) haurem de treballar de valent, però això no ens preocupa: ja ho hem fet aquestos quatre cursos passats!
Benvinguts i endavant!
En classe algunes coses continuen com el curs passat, però d'altres moltes han canviat: els equips, els racons, les rutines, fins i tot ens ha deixat Serpentina! però ha arribat a classe Roseta, la granota poeta.
I som els més grans de les fileres: com hem creixcut aquest estiu!
Hem començat d'una manera molt creativa: ens hem llançat a escriure contes! i no us podeu imatginar quins contes més bonics!...ja us els anirem contant.
Tenim moltes ganes i molta il·lusió...ja sabem que tots plegats (xiquets, mestres i famílies) haurem de treballar de valent, però això no ens preocupa: ja ho hem fet aquestos quatre cursos passats!
Benvinguts i endavant!
Etiquetes de comentaris:
endevinalles,
poemes
dissabte, 3 de setembre del 2011
UNA PROBETA PER FER ENLLAÇOS
Es una proba per vore si he aprés a fer un enllaç en el meu blog.
Des d'ací us aconselle altres blogs molt interesants, com ara el de la mestra que ens va fer el curset de plàstica a l'escola d'estiu: Dolors Todolí o Vanesa Marín que ens va explicar la seua participació en un projecte molt interessant per a crear històries en la xarxa que es diu "construyendo historias".
Des d'ací us aconselle altres blogs molt interesants, com ara el de la mestra que ens va fer el curset de plàstica a l'escola d'estiu: Dolors Todolí o Vanesa Marín que ens va explicar la seua participació en un projecte molt interessant per a crear històries en la xarxa que es diu "construyendo historias".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)