No estava previst, per què ja havíem
programat una eixida a la serra per a la setmana següent, però ens temptava
tant l'Eixida al Terme, una de les més arrelades al nostre centre, que vam fer
un esforç especial, vam recuperar les classes programades per eixe divendres, i
vam programar l'eixida. Com que a la setmana següent visitaríem Assuévar, per a
parlar de l'aigua als pobles de la serra, vam fer un recorregut que també tenia
en compte l'aigua, a La Vall i al poble veí, Fondeguilla.
Visitàrem
en primer lloc l'aqüeducte, tots el coneixem, però no està de més recordar la
seua importància. Abans d'arribar a les coves, ens adonarem de la planta
potabilitzadora d'aigües del nostre poble; tots hem passat centenars de
vegades, però no se n’havíem adonat de a què es destinava eixa caseta propera
al paratge de Sant Josep.
Com
no, paradeta i foto a les coves, que ja estaven preparant-se per a rebre
nombrosos visitants: grans i menuts.
A
continuació entrarem dins del barranc per caminar fins Fondeguilla per damunt
del "tubo", altra construcció amb la finalitat de transportar aigua.
Observarem la vegetació i ens recrearem en paratges amb llegenda: La penya de
la novia...recordant la seua història i la seua similitud amb altres històries i
llegendes, populars i literàries.
Abans
d'entrar en Fondeguilla per gaudir dels seus carrers típics del pobles de la
serra, pararem baix del Pont de l'Aigua a fer un mosset, que ja haviem fet
gana. El pont és una construcció de cinc ullals, que ningú coneixia, doncs està
un poc apartada dels recorreguts habituals.
Ja
ben esmorzats reprenguérem el camí i ens trobarem amb els companys del segon
cicle que estaven al parc acabant d'esmorzar.
Desprès
de la visita al poble, curta, ens dirigirem al barranc per buscar la senda que
ens endinsaria fins el paratge de l'Arquet, un indret que no deixa indiferent
ningú: l'aigua, les altes i estretes parets, la vegetació abundant.....fa que
tothom, quan el visita per primera vegada s'emocione i li coste eixir d’allí.
Pel
camí, la major empedrat i que transcorria al costat de nombroses hortetes, unes
més cuidades que altres, trobàrem nombroses basses, sis o set i algun que altre
bassal d'aigua on algú es va mullar les espardenyes.
Per
eixir del paratge, haguérem de travessar unes sendes estretes i amb abundant
vegetació, que ens obligaven, en alguns trossos a anar acatxats.
Finalment
eixirem a una pista ampla que ens dirigia al coll d'Aigualit; però retallarem
el camí agafant una senda un poc empinadeta que anomenen la senda dels Hippis.
Ja bastant cansats arribàrem al coll i immediatament traguérem els entrepans
per què havíem fet molta gana amb tant de camí i tantes emocions.
En
acabar, vam jugar un poc i emprenguérem el camí de tornada, ara pel barranc
d'Aigualit. Altra mostra de l'aprofitament de l'aigua des de temps prou antics:
les parets per anar rebalsant l'aigua, els tubs d'època romana, els Tolls, les
sèquies i els aljubs que els senyor Calvo s'ocupa de recuperar i mantenir en
bon estat, ens acompanyaren per tot el barranc.
L'única
nota trista fou les senyals que encara queden de l'incendi que hi hagué fa tres
estius.
Una
jornada per recordar. Un dia molt ben aprofitat i amb el gust d'estar a l'aire
lliure, gaudint de la natura i de la companyia dels amics i amigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada